Browser’s wars
Vaja, fa molt temps que no poso res… per que no quedin tants mesos buits de l’arxiu penjaré aquest article que vaig fer per la secció “Pingüins trobats” que feia al programa “De peus a la galleda” de Ràdio Sant Sadurní que tracta d’explicar com van evolucionar els primers navegadors web i ensenya com Microsoft ha practicat les mateixes pràctiques abusives i monopolístiques des de sempre.
Prehistòria
Mosaic va ésser el primer navegador gràfic disponible per visualitzar pàgines web. Va ser creat el 1993 al NCSA, l’agència de supercomputació de la universitat de Illinois. La primera versió funcionava sobre Unix peró ben aviat van fer versions per Windows i Macintosh donat el seu gran éxit.
Mosaic va significar per a Internet el mateix que Macintosh als ordinadors personals: tornar-la amigable.
L’abril de 1994 va néixer Netscape de la mà d’un inversor que va contactar amb un grup de nois que havien treballat al desenvolupament de Mosaic. Primer van pensar anomenar a l’empresa Mosaic Communications però van haver-lo de canviar per problemes amb la NCSA. Un dels noms que va aparèixer va ser Mozilla, però es van acabar quedant amb Netscape.
Netscape Navigator, el seu producte estrella, va esdevenir l’estandard per a la navegació web, fins que Microsoft, reconeixent l’èxit de Netscape i veient el potencial que oferia la web va desenvolupar l’Internet Explorer, la versió 1.0 del qual va alliberar com a part del paquet d’extensió de Windows 95 l’agost de 1995. La versió 2.0, la van alliberar tres mesos més tard, donant inici a la guerra de navegadors.
L’imperi contraataca
Noves versions de Netscape Navigator i de l’Internet Explorer eren alliberades a un ritme accelerat durant els següents anys. Les noves funcionalitats sovint tenien major prioritat que la correcció dels errors, produint navegadors inestables, estàndards de desenvolupament web diferents, forats de seguretat i un sensfí de maldecaps per als usuaris.
Internet Explorer amb prou feines va aconseguir acostar-se a la competència amb la versió 3.0 (llençada el 1996), el qual oferia suport per llenguatges interpretats i la primera implementació comercial dels fulls d’estil en cascada (CSS).
L’Octubre de 1997 va ser llançat Internet Explorer 4.0. La festa de llançament a San Francisco contava amb un gegantesc logo de la lletra “e”. Els treballadors de Netscape se la van trobar el matí següent al pati de la seva empresa. Immediatament li van donar la volta i van posar-hi a sobre una figura de la seva mascota, el drac Mozilla i un cartell que deia: “Netscape 72, Microsoft 18″, representant la quota de mercat de cadascú.
Durant aquest temps, va ser comú que els dissenyadors de pàgines web posessin advertències a les seves pàgines tipus “vist millor amb Netscape” o “vist millor amb Internet Explorer”. Aquests missatges eren un indicador de la divergència dels estàndards suportats pels navegadors.
Microsoft contava amb el monopoli al mercat de sistemes operatius que podia ser utilitzada per empènyer Internet Explorer cap a una posició dominant, va ser inclòs amb cada copia de Windows, aconseguit augmentar la seva posició de mercat tot i comptar amb un producte clarament inferior. Internet Explorer continuava sent gratuït mentre que els enormes guanys obtinguts per Windows eren utilitzats per finançar el seu desenvolupament i màrqueting, resultant en ràpides millores que van disminuir la necessitat dels usuaris de descarregar el Netscape.
D’altres accions que va portar a terme Microsoft per carregar-se a Netscape van ser:
* El model de negoci de Netscape era distribuir el navegador gratuïtament i vendre el seu software per servidors. Microsoft ho va entendre i va incorporar gratuïtament el servidor web Internet Information Server amb les versions de Windows per a servidors, a més de clons d’altres productes de Netscape com servidors de proxy, mail i news.
* Microsoft va crear acords de llicenciament amb fabricants d’ordinadors obligant-los a posar icones a l’escriptori per l’Internet Explorer i castigant-los per posar Netscape.
* Microsoft va facilitar la creació de versions personalitzades de l’Internet Explorer per a proveïdors d’internet, amb lo que als clients d’aquests els era més fàcil fer servir Explorer.
* Microsoft va crear un acord amb AOL, el proveïdor d’accés a internet més gran dels Estats Units per tal de basar la interfície d’usuari de AOL en Internet Explorer.
* Microsoft va adquirir una eina per crear pàgines web, FrontPage, la qual tendia a mostrar millor les pàgines amb el Internet Explorer.
* Microsoft va fer més tolerant el seu navegador al codi web de baixa qualitat, fent que fos més fàcil fer pàgines web que únicament eren ben vistes amb Internet Explorer.
L’efecte de totes aquestes accions va ser “tallar el subministrament d’aire a Netscape”, tal com va declarar un executiu al judici anti-monopoli contra Microsoft. Aixó juntament amb vàries decisions equivocades de Netscape van portar a la derrota d’aquesta cap a finals de 1998, quan la companyia va ser adquirida per AOL.
Internet Explorer va ser el nou navegador dominant i desde llavors ha mantingut un 96% de quota de mercat. La guerra de navegadors va acabar quan Internet Explorer va deixar de tenir una competència seria al mercat. Això va acabar amb la sèrie de ràpides innovacions; no hi ha hagut noves versions de Internet Explorer des de la versió 6.0, llançada el 2001.
Una nova esperança
Mozilla era inicialment el nom clau del Netscape Navigator. Netscape, després de l’estratègia de Microsoft d’integrar el seu navegador Internet Explorer amb el seu sistema Operatiu Windows per dominar el mercat i guanyar la guerra de navegadors, va tenir la idea de contraatacar a Microsoft alliberant el codi font del seu navegador Netscape 4.7 i d’aquesta manera convertir-lo en un projecte de programari lliure.
Es va crear una comunitat de desenvolupadors per al disseny d’un nou navegador millorat i centrat en el seguiment dels estàndards del W3C. Així va néixer el projecte Mozilla.
Finalment Mozilla va ser reescrit gairebé des de zero, cosa que va fer que la versió 1.0 no aparegués fins al cap de bastant de temps, el 5 de juny de 2002, sent aquesta versió de gran qualitat i per a moltes plataformes a la vegada.
El navegador per a sistemes Unix Konqueror, part del projecte d’escriptori KDE competeix amb Mozilla per la quota de mercat en sistemes Unix. El motor de Konqueror també és l’utilitzat per Apple per al seu navegador Safari, actual navegador per defecte als Macintosh.
D’altra banda, Opera, un altre navegador de gran qualitat, té una petita part en sistemes d’escriptori peró és popular dispositius com telèfons mòbils o PDA’s. Opera ofereix el seu navegador gratuïtament a canvi de veure un banner amb publicitat o bé ofereix l’opció de comprar-lo per una petita quantitat.
El retorn del Jedi
El projecte Firefox comença la primavera de 2002. Els seus creadors van considerar que la grandària de Mozilla en podia perjudicar la continuïtat, tant per la dificultat de manteniment de tantes noves característiques, com per les necessitats comercials del patrocinador, Netscape.
La suite Mozilla, integra en un sol programa el navegador web, el client de correu electrònic i de news, el client de xat i un editor HTML, així que Firefox va néixer amb la idea de combatre aquest paquet sobrecarregat i proporcionar un navegador més simple, més fàcil per als usuaris que el vulguin fer servir en lloc de Internet Explorer i sobretot, més respectuós amb els estàndards de la web.
Un dels canvis més visibles de Firefox és la seva nova identitat visual. Es diu sovint que el programari lliure pateix sovint d’una falta de disseny a les icones i a la interfície d’usuari i una gran manca d’identitat visual. Els primers llançaments de Firefox eren considerats mostres de disseny raonables, encara que no podien competir amb d’altres paquets de programari professionals.
El llençament de Firefox 0.8 al febrer de 2004 va suposar la introducció d’una nova imatge.
Principals característiques del Firefox
* Navegació mitjançant pestanyes: És una característica que va aparèixer per primer cop al navegador Opera i va ser adoptada per Netscape Navigator, Mozilla i finalment Firefox. Aquest és un dels principals arguments de Firefox per atraure usuaris del seu principal rival, Internet Explorer. Consisteix en poder obrir a una sola finestra del programa diverses pàgines a la vegada, podent anar d’una a l’altra fent servir les pestanyes que trobem a la part superior. D’aquesta manera la navegació resulta més còmoda i organitzada i es consumeixen menys recursos de la màquina.
* Bloquejador de finestres emergents (popups): Predeterminadament, Firefox bloqueja tots els popups que consideri no sol·licitats de qualsevol pàgina, encara que permet definir el nivell de protecció en cada cas. Encara que Opera ho va implementar molt abans, Firefox és el navegador pioner en incloure la protecció contra popups i posteriorment, tots els navegadors han implementat funcions similars.
* Seguretat: Com a mesura prudencial, Firefox no inclou cap compatibilitat amb ActiveX (suportats únicament per Internet Explorer i utilitzat en intranets i algunes pàgines web interactives pobrament dissenyades). La majoria d’infeccions de virus i entrades als sistemes no autoritzades són causades per aquesta via.
* Extensions: Firefox inclou un sistema d’extensions que permet modificar quasi qualsevol aspecte tan visual com de funcionament d’aquest. La llista complerta d’extensions així com de temes visuals es troba recopilada de forma oficial a la web update.mozilla.org.
* Cercador: Firefox inclou de sèrie un cercador integrat a la interfície que fa consultes a Google i a d’altres cercadors, localitzats amb l’idioma de l’usuari.
* Gestor de descàrregues: S’inclou també amb el paquet oficial, un sistema de descàrregues que permet baixar nombrosos arxius simultàniament, obrir-los un cop s’han descarregat, pausar-ne la baixada i continuar-la més tard.
April 11th, 2008 at 7:36 am
Forgive ME, but more about the subject, please!! You are going away from the topic too frequently, therefore it is uneasy to read your posts.