El meu nou «gadget»
Ara deu fer uns quinze dies que un nou «aparatu» ha passat a ocupar un lloc preferent entre les meves mans i butxaques, formant part de molts pensaments diaris i proporcionant-me insuperables estones d’aprenentatge, divertiment i reflexió…
És una…
Pipa!
Jeje perdoneu aquesta introducció destinada a enredar als lectors més «geeks», no me n’he pogut estar… 
(que nooo, que no s’hi pot instal·lar linux…)
Va ser gràcies a l’Uri, el meu cunyat que des de fa una bona temporada que en fuma, que em va començar a picar la curiositat. Una recaiguda de tornar a fumar després de gairebé un mes sense fer-ho van fer la resta. Els cigarros em feien sentir fatal però no era capaç de deixar-los així que una tarda que me l’havia de passar estudiant em vaig dirigir a l’estanc més proper i vaig demanar-los si tenien pipes.
N’hi havia de totes formes, vaig triar la mateixa que l’Uri, molt semblant a la de la foto que he posat. Ara sé que se’n diu Bent Billiard, bent per la forma de la cassoleta i billiard pel de la boqueta.
Pel que fa al tabac, vaig veure que tenien la mateixa marca que li havia vist a l’Uri. Per què arriscar-se? Vaig pensar. Era el Borkum Riff Cherry Cavendish, tabac aromatitzat amb cirera que rebia elogis de tothom que en sentia l’olor.
Ràpidament vaig tornar cap a casa i amb la impaciència de qui estrena qualsevol «gadget» tecnològic em vaig posar a omplir-la i vaig fer les primeres calades. De seguida vaig veure que no seria tan fàcil. La pipa s’apagava constantment, em picava i al fons em va quedar una mena de xapapote per culpa de la saliva. Havia de llegir les instruccions.
Una cerca al Google em va dirigir cap al Pipa Club de Barcelona. A mesura que anava llegint els articles i consells d’aquells fumadors experts m’adonava que fumar amb pipa estava fet per mi.
Al dia següent vaig aconseguir fumar una pipa plenament satisfactòria, vaig disfrutar amb el gust que tenia aquell tabac i els efectes de la veritable nicotina; cosa que els cigarrets feia temps que no em proporcionaven.
Ara ja la començo a tenir una mica més dominada. Omplo una pipa amb certa seguretat i me la puc estar fumant tranquil·lament durant una bona estona sense pensar en res més. Al mateix temps, he anat llegint més literatura sobre la pipa, varietats de tabac, marques… I he començat a fer una cosa important: fumar en públic!
Fins ara he provat tres tipus de tabac: el Borkum Riff Cherry que ja he anomenat, Standard Mixture de Dunhill i el Capstan Original Navy Cut. Cadascun millor que l’anterior tot i que per a cada moment del dia o per a cada estat d’ànim te’n pot venir de gust un de diferent.
En resum, una experiència que no dubto a recomanar a tothom, sobretot si sou fumadors d’aquest succedani de tabac adaptat a la vida moderna que són els cigarrets i que amb un xic de paciència us proporcionarà infinits plaers també fruit del coneixement de la cultura que hi està relacionada. Fumar deixa de ser un vici per convertir-se en una afició!
January 25th, 2007 at 1:35 pm
APA…, quin paio tu!. Tot sigui omplir-se els pulmons de kk, oi?.
A més de l’apologia al càncer i d’altres incomoditats, que dius, ho podem provar aquells que encara no hi estem enganxats?.
Diguem-ho que ja n’estic fart del camell.
January 25th, 2007 at 2:13 pm
Que nooo que no és kk, i no cal omplir-se els pulmons, la nicotina s’absorveix de sobres per les mucoses de la boca i el nas.
Només et puc dir que ho has de provar.
Ho sabies que als cigarros hi posen amoníac perque volem notar el fum com entra als pulmons?
Per cert que vaig boig per trobar una llauna de “Early Morning Pipe” que tothom el recomana i per aquí vila no en tenen… un dia d’aquestos aniré a un estanc de bcn aviam què.
February 1st, 2007 at 2:53 pm
Quina menjada de tarro que t’han fotut amb la Pipa! Sembles de la secta del Sherlock Holmes o qualssevol altre famós fumador de pipa. Millor que el tabac, segur que és; m ‘agradaria veure’t fumar en públic. Pro molt em temo que serà una flor d’hivern o com es digui que es diuen les coses que duren poc. A pesar de la meva desconfiança t’animo a fumar de Pipa fins que tinguis prou cara de savi. Ala, a disfrutar-ho!
February 7th, 2007 at 8:23 pm
Hola! Albert.
Caram, quin elogi del fumar en pipa i per tant de les aromes…
Diuen que l’olfacte és un sentit que actua en el nostre cervell més primitiu, potser per això les aromes (els parfums) ens conmouen tant i ens enganxen o ens creen tan de rebuig.
L’aroma dels fums naturals (sense amoníac, etc.) a mi em fan sentir bé. Quan vaig deixar de fumar vaig escriure un text de comiat que es titolava: “Elogi del fum”. Quan el trobi ja te l’enviaré.
Canviant de tema, m’encanta el títol del teu blog “Què passa al carrer?”, genial!. La vida està al carrer: internet, els blogs, … només són un mitjà…
per expressar “tanta llibertat”, el misteri del”calabruix” (en català ben escaient, encara queden catalans que disfruten el llenguatge, malgrat el que es diu), en un foro “descomunal” i fora de mida (”tanta magnitud”) com és internet.
Sí, senyor. “Chapeau”
February 8th, 2007 at 11:18 am
Hola Papa!
Me l’has de passar aquest elogi del fum eh?
Sobre el títol del blog i el “mission” que en diuen els anglesus, són cites de cançons. El “…tan descomunal, ple de calabruix, tanta llibertat, tanta magnitud…” és de la cançó “dins d’aquest iglú” dels Antònia Font i si, el vaig posar perquè em va semblar una descripció molt adequada de el que és internet.