8 DE MARÇ DIADA INTERNACIONAL DE LA LLUITA OBRERA FEMINISTA El 8 de març de 1908 les treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York, anomenada Cotton, van declarar una vaga en protesta per les condicions insuportables de treball que patien. L'amo no va acceptar la vaga i les OBRERES van ocupar la fàbrica. L'amo va tancar les portes i hi va calar foc, morint abrasades les 129 treballadores que hi havia dintre. És important recordar l'origen d'aquesta data per a fer entendre aquest altre concepte: el de feminisme obrer, encaminat a reivindicar que la nostra pretensió no és la d'igualar-nos al sistema productiu masculí, sinó que es tracta de canviar-lo.

En un context de crisi global, la feminització de la pobresa és un fet: som poc més de la meitat de la població mundial i les que patim majors taxes d'atur, més precarietat laboral i salaris més baixos per les mateixes tasques. En aquest sistema productiu injust, el patriarcat i el capital s'encarreguen que coexisteixin "subclasses" dintre de la mateixa classe obrera, sent les dones i les persones migrants les/els més perjudicats (i per duplicat si es té la doble condició). De fet hem pogut comprovar que entre les mesures "reformistes"neoliberals adoptades en el nostre país, i al conjunt de l’estat espanyol, s'han incentivat els sectors industrials del metall i la construcció, bàsicament masculins, deixant absolutament desatesos els del tèxtil, agroalimentari (magatzems), joguines, calçat o taulell, predominantment femení, treball assalariat que d'altra banda, no oblidem, no sosté el seu món.

La cura de les persones ha recaigut sempre en les dones i així es manté, sense variacions substancials; és aquest, un altre aspecte de submissió social que imposa el patriarcat, perpetuant els rols socials. Seguim sent cuidadores de les nostres filles i fills i dels nostres majors. És imprescindible per a una veritable inserció en el mercat laboral, guarderies i escoles bressol de 0 a 3 anys, i una provisió real d'assistència, des de les institucions, a la tercera edat cobrint les seves necessitats d'una manera digna i adequada, així com al conjunt de població dependent (tant física, com psicològica i/o mentalment) La violència masclista segueix vulnerant els drets humans cap a les dones per a la qual cosa, no s'articulen mesures realment eficaces, ni protectores cap a les dones, ni neutralitzadores, terapèutiques i reintegradores cap als violents, ja que l'entorn socioeconòmic, el propi sistema, afavoreix aquest conflicte. Així, i a pesar d'estar recollit el dret a les mesures de protecció en la llei integral, un sistema judicialment lent, i el fet de no pressupostar aquestes mesures, contribueixen al degoteig de víctimes mortals que a primers de març són ja 8 des que va començar l'any al conjunt de l’estat espanyol. Les campanyes no transmeten el concepte necessari d'igualtat social, ni es potencien o faciliten els mitjans perquè des de l'escola hi hagi una labor pedagògica suficient per a educar en igualtat (quedant com quasi sempre, en mans de la bona voluntat i compromís pedagògic de moltes companyes i companys).

El dret a l'avortament encara queda recollit en l'articulo 145 del codi penal: - La nova llei no assegura la realització de l’Interrupció Voluntària de l’Embaràs – IVE, en la xarxa sanitària pública. - El finançament dels anticonceptius serà un avanç quan es doti dels mitjans necessaris. - S'ha de garantir la presència de professionals, no “objectors”, en la xarxa sanitària pública. - Suposa un avantatge per a les dones que sol·liciten l’IVE abans de la setmana 14 (no quedant garantit per a aquelles que superen aquests terminis) - L'obligació d'esperar 3 dies i la informació prèvia al consentiment, és una mesura que condiciona la lliure decisió. - L'autorització d'altres persones, en el cas de les menors d'edat (progenitors o comitès), és un condicionament i tractament "especial" pel que fa al protocol de la resta d'intervencions quirúrgiques.

L'explotació sexual cap a les dones per part de proxenetes en xarxes organitzades està íntimament lligat a la pobresa i al subdesenvolupament. És un negoci molt lucratiu, i una de les més alarmants i creixents manifestacions del crim organitzat en el món. S'estimen en més de 700.000 les persones que cada any són víctimes de tràfic per a l'explotació sexual. La “legalització” de la prostitució i per tant la cobertura en el sistema social, reconegut com una variant més de “treball remunerat i regulat”, possibilitaria a les dones que “lliurement” així ho decideixin, exercir-lo amb drets laborals reconeguts com en qualsevol altre sector; d'aquesta manera les màfies, per a les quals ara és un gran negoci el de l'explotació i el tràfic, no tindrien ja cap raó de ser, ni possibilitat teòrica d'existir.

Ja que la nostra lluita comporta l'objectiu d'un triple alliberament: el del sistema patriarcal - entès com la predominança masculina en les posicions de poder -, la col·lectiva contra el capital que imposa un sistema productiu desproporcionat i injust, i la nacional, hem de ser conscients que la lluita per una societat distinta només és possible al costat de la nostra pròpia classe i no al costat de segons quin “segment” interclassista, dels molts que hi ha en aquesta societat. En aquesta etapa de crisi bolcada en les esquenes de la classe treballadora, recordem la frase de Rosa de Luxemburg: Socialisme o barbàrie. Només des d'un enfocament feminista, obrer i revolucionari és possible el nostre propi alliberament, que és alhora la de la nostra pròpia classe obrera.

Solidaritat amb les dones parades del Coronil (en Andalusia), tancades en vaga de fam en l'Ajuntament de la seva localitat, reclamant treball digne. Solidaritat amb Puri, delegada sindical acomiadada per defensar els seus drets i el de les seves companyes i companys, tancada en senyal de protesta a l'hospital de l’Arraixaca - Múrcia.

Roser Ballester

Coordinadora Obrera Sindical – COS Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

Com ens està influint la crisi a les dones treballadores?

Aproximació a la situació sociolaboral i econòmica de les dones treballadores en la situació actual de crisi econòmica, salarial, social, laboral i política.

Àrea de Polítiques de Gènere

INDEX

1.  LA PRECARIETAT DE LA DONA A LA SOCIETAT

2.  LA PRECARIETAT DE LA DONA AL MÓN LABORAL

3.  LA PRECARIETAT DE LA DONA A LA CRISI ACTUAL

4.  CONSEQÜÈNCIES D’AQUESTA SITUACIÓ
4.1  AUGMENT DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
4.2  AGREUJAMENT DE LA PRECARIETAT LABORAL
4.3  AUGMENT DE LA PROSTITUCIÓ
4.4  AUGMENT DE LA DOBLE JORNADA
4.5  AGREUJAMENT DE LA FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA
5.  COM HI PODEM FER FRONT? UNA CRIDA ALS HOMES
_______________________________________________

1.  LA PRECARIETAT DE LA DONA A LA SOCIETAT
La dona d’avui dia, malgrat el fals estat d’igualtat assolida que algunes veus pregonen, continua molt lligada a clixés i a rols que la situen per sota de l’home. A la societat actual, de manera conscient però també subconscient, perduren les diferències de poder a tots els nivells per raons de sexe. Així, és la dona qui ha de carregar tradicionalment amb les feines de neteja i manteniment de les llars, de l’alimentació i de tenir cura de la família, mentre l’home s’encarrega exclusivament de treballar i mantindre econòmicament la família. Això que sembla llunyà continua passant avui dia amb moltíssima freqüència. Es mantenen així els rols de servitud de la dona vers l’home, ja que aquesta depèn del seu sou, creant a la vegada un clima propici per a l’augment de la violència masclista, tal com expliquem més endavant.

2.  LA PRECARIETAT DE LA DONA AL MÓN LABORAL
Com a l’entorn social, també trobem aquestes diferenciacions en detriment del gènere femení al món laboral. Un home, per una mateixa feina o un mateix càrrec, amb el mateix nivell educatiu i experiència professional, cobra més que una dona en les mateixes condicions. També són ells qui ocupen la immensa majoria de llocs de treball que impliquen comandament o poder. En cas d’atur, els homes gaudeixen de més prestacions i durant més temps, ja que, al no estar lligats a les feines de casa i/o reproductives, disposen de més hores per dedicar a la feina, el que es tradueix en més cotització amb la consegüent millora de les ajudes que reben. Les dones pateixen percentualment més acomiadaments, molts d’ells relacionats directament o indirecta amb l’embaràs i la maternitat, al no considerar-les tan productives com els homes.

3.  LA PRECARIETAT DE LA DONA A LA CRISI ACTUAL
La situació actual en què ens trobem, immersos en una de les més greus crisis del sistema capitalista, està afectant de manera especialment crua les dones. Els tancaments d’empreses, els continus EROs, les deslocalitzacions i l’augment dels acomiadaments a causa de la crisi, agreugen la ja delicada situació de les dones davant el mercat laboral. Els mitjans de comunicació han difós la falsa idea que les dones treballadores no estan patint tant la crisi com els homes perquè les seves taxes d’atur no han crescut tant com les masculines. Al principi de la crisi, l’atur masculí va disparar-se, ja que els acomiadaments, EROs i deslocalitzacions es van produir sobretot en sectors de treball molt masculinitzats (com la construcció i la indústria metall-mecànica), retallant-se les diferències entre les taxes d’atur masculina i femenina. Mentre el 2007 els afectats per EROs al País Valencià eren 6.813, a finals de 2008 n’eren 27.617, amb gairebé 1.300 EROs autoritzats (dades de l’IVE). Més endavant, però, la crisi afectà durament el sector serveis, que al Principat va passar de 178.262 aturats el 2008 als 292.795 l’any 2009, a causa de la forta contracció de la demanda per la caiguda del poder adquisitiu de les famílies (dades de l’IDESCAT). És aquest un sector que dóna feina a una gran part de les dones treballadores i, ja de per si mateix, és un camp de treball on les feines són precàries, mal pagades i amb una temporalitat molt acusada (situació pitjor però, es pot trobar en determinats sectors de la indústria tradicional, amb un pes rellevant de la ma d’obra femenina, com el tèxtil o les joguines, per exemple, on les condicions de precarietat, treball en negre, etc., són encara pitjors). La destrucció de llocs de treball en aquest sector ha agreujat aquesta situació, sobretot a principis de la passada tardor, amb la fi de la temporada d’estiu, amb un gran impacte sobre el col·lectiu de les dones treballadores. D’altra banda, amb la crisi s’han reduït els ajuts públics de caire social i a la dependència per part dels governs (tant se val si autonòmics o estatal). Aquest fet, unit a les poques, quan no inexistents, places públiques de llar d’infants per a nenes i nens de 0 a 3 anys i a l’envelliment de la població que patim, porta a moltes dones a deixar la feina o reduir les hores que dediquen a un treball remunerat per ocupar-se de nens i/o persones grans de la seva família, al no tenir recursos per pagar algú que en tingués cura mentre elles treballen. Tot això deixa les dones sense temps ni recursos de cap mena per a formar-se i poder aspirar a millors llocs de treball, abocant-les una altra vegada a feines precàries i mal pagades, així com a dependre del sou de l’home. Les mesures anomenades “anticrisi” que han adoptat els governs per a fer front a aquesta situació han estat dirigides a sectors de treball majoritàriament masculins. Així, s’ha concedit un augment de la durada de les prestacions per aturats afectats per expedients de regulació, dels quals només un 20% són dones. Segons dades de l’INE, el 2008 van estar afectats per EROs a tot l’estat espanyol 115.802 homes per tan sols 32.280 dones. O bé, els més de deu mil milions d’euros que ha destinat l’estat espanyol a crear ocupació que han anat majoritàriament al sector de la construcció o al de l’automòbil, marcadament masculí, sense cap condició relativa a la presència de dones en les contractacions, deixant-les desprotegides davant la crisi mentre s’afavoreix els homes. Les dades del País Valencià segons l’IVE són molt clares: l’any 2009 hi havia 295.100 homes treballant en la construcció, mentre les dones n’eren només 15.100.

4.  CONSEQÜÈNCIES

4.1  AUGMENT DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
L’ esmentada situació de la dona, que està lligada a la casa, a tenir cura de la família, i que depèn del sou de l’home, la deixa en un estat molt vulnerable que afavoreix l’augment de la violència masclista dins les llars i els abusos de poder a la feina. Una dona amb dependència econòmica i sense opcions per a deixar de ser-ho és una víctima fàcil d’aquest tipus de violència. Si treballa en condicions precàries, sense contracte i/o per hores, en feines degradants i mal pagades perquè no pot aconseguir res millor per totes les raons anteriorment exposades, també és més susceptible de patir abusos de poder dins l’àmbit laboral.

4.2  AUGMENT DE LA PRECARIETAT LABORAL
La incorporació de la dona immigrant al mercat laboral també ha augmentat amb la crisi, al mateix temps que la dona autòctona. En gran mesura s’ocupen en feines per hores, majoritàriament de cura d’altres o de neteja (“típicament” femenines) i sense contracte, ni possibilitat per tant, de prestacions per atur o ajudes socials. Aquest increment de dones disposades a acceptar per necessitat aquest tipus de feines en condicions molt precàries, afavoreix que encara empitjorin més aquestes condicions, al trobar sempre alguna persona, en situació desesperada, que acceptarà treballar així al no trobar res més. Aquesta situació es concreta, òbviament, en una  major precarietat laboral. 4.3  AUGMENT DE LA PROSTITUCIÓ A causa de les condicions que hem explicat, això és, dificultat per trobar feina, per tenir hores per treballar i per formar-se per aspirar a quelcom millor, moltes dones veuen en la prostitució un mitjà de subsistència. Amb l’empitjorament de la situació arran la crisi, està augmentant el nombre de dones que exerceixen la prostitució, amb un increment significatiu de dones autòctones quan els darrers anys aquest fet es donava majoritàriament en dones immigrades.

4.4  AUGMENT DE LA DOBLE JORNADA
També està augmentant el nombre de dones que surten al mercat laboral a més de tenir cura de la família i de les seves llars, que ja de per sí suposa una jornada completa de feina malgrat no ser remunerada. O inclús alternen dues feines, una “oficial” i una altra en condicions de precarietat extrema com a mitjà per a poder subsistir (increment dels índex de treball en negre a la major part de les comarques centrals del País Valencià, el Camp de Tarragona, etc.) Aquest augment de la doble jornada redunda negativament en la salut general de la població femenina, al treballar moltíssimes hores, amb poc temps de descans per a poder-ho compaginar tot.

4.5  AGREUJAMENT DE LA FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA
El conjunt de totes aquestes situacions extremes ens porta a un agreujament de la feminització de la pobresa que ja estàvem patint. La majoria de les dones es troben sense recursos per a prosperar i, encara més, les dones soles per qualsevol circumstància (divorciades, vídues, persones de la tercera edat...etc.), donant lloc així a un augment en el nombre de dones que viuen en la pobresa.

5.  COM HI PODEM FER FRONT? (UNA CRIDA ALS HOMES)

Davant d’aquesta situació, les dones hem de continuar lluitant pel que ens pertoca: un sou digne, a la mateixa alçada que el masculí (a igual treball, igual salari), un sistema de salut laboral que contempli les particularitats femenines reproductives i no ens faci escollir entre tenir fills o treballar, igualtat de temps i permisos remunerats per la cura de filles i fills, persones dependents, etc., tant per l’home, com per la dona, escoles i bressoles públiques i gratuïtes en l’àmbit municipal...

Hem de reivindicar una nova societat, que no estigui basada en el patriarcat, que ens faci arribar a una veritable igualtat entre homes i dones i ho hem de fer plegats totes i tots. De què serveix una lluita per les dones empesa només per dones si el que busquem és no ser ni més ni menys que ells?

Proposem des d’aquí com una de les bases fonamentals per al canvi, la participació i sensibilització del col·lectiu masculí vers els problemes de la dona. Hem de treballar per fer arribar el nostre sentir i pensar als homes que, deixant-se portar pel que sempre han vist i viscut, pels rols preestablerts a la nostra societat, no se n’adonen de les injustícies que patim les dones.

I també, obrir-los els ulls, perquè en el fons tots estem lluitant pel mateix, una societat justa i igualitària, solidària, respectuosa amb tots els individus que la conformen: la nostra lluita és també la vostra lluita i junts farem més força!

Contacte: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la