elMeu blog

Dos setmanes de posts a la càmera

Ja fa dos caps de setmana que el dilluns següent la meva ment repeteix "Maleït siga, ja t'has tornat a deixar la càmara a casa els pares".

Això de tenir una base operativa - lloc on dorms i deixes el material entre escalades - té els seus inconvenients, i com que normalment marxo de Riudebitlles cap a Barcelona els dilluns el matí a primeríssima hora, amb el que menys penses es a treure la càmera fotogràfica de la bossa i posar-la a la maleta del portàtil.

No tinc reportatge fotogràfic pero puc fer cinc cèntims de com han anat aquests ultims caps de setmana després de la setmana fanaticament escaladora.

El mateixa cap de setmana 26, i 27 despres d'haver escalat dilluns, dimarts, dijous i divendres, vaig fer cap altre cop amb en Yascu i en Sergi cap a Montserrat. El dia 26 varem decidir anar a la part final del Vermell, repleta de bones vies pels dos lolos ( 7é grau assentat ) pero amb poca cosa per a mi. Aquell dia no vaig ni podia amb la meva ànima, va ser un dia quasi de pura comptemplació.

El diumenge dia 27 varem fer cap al sector del Castell, amb una aproximació irrisoria - 15 minuts caminant - i amb unes vies de primer qualitat, i allà, després d'haver descansat una mica vaig tornar a barrallar-me amb els meu estimat grau 6b, encadenant despres de 5 pegues Cantus Erectus. Mai havia patit tant per encadenar una via, pero si tenim en compte que aquell era el 7 dia que escalava dels ultims 9 podia donar-me per satisfet. De mentres el Yascu es divertia encadenant a vista un 7a+ i en Sergi quasi treia la reina del sector 7b+.

Durant tota la setmana següent el cansament va anar baixant de froma inversament proporcional a les ganes d'escalar, i no era l'únic. El dimecres al matí ja tenia un correu del Llopart que implorava quedar a una hora i lloc per anar a escalar el dissabte, i aquell mateix dia també trucava el Sergi i en Yascu. Els vaig dir "Companys no teniu mesura, pero si haig de ser sincer jo estic igual, necessito trepar a mort". Per tant el dissabte fariem exucursió a la mítica Pantxa del Bou 7b+, al final de la Desdentegada i rodejat dels millors 6cs de Montserrat - això deia el Llopart.

El dissabte ens trobem a les 12 del migdia amb un fred que fa por sota l'anomenada Placa de l'Eva, per motius força explícits. Jo per escalfar faig el famos 6a+ de 30 metros que porta el número 61 (***), una via de continuitat, amb només un pas una mica delicat i genial, surt a vista.

El Sergi i el Llopart hem deixen les cintes del 6b del costat, que porta el número 63 (**), la provo i no l'encadeno a vista per un pas tonto del mig, tot i així la trobor realment fantàstica. Via de continuitat amb dos passos molt bonícs que t'has de creure que els pots fer.

Mentre el Yascu i el Sergi fant cap al 7b+ de la Pantxa del Bou, jo i el Llopart ens quedem amb el que a partir d'ara anomenaré el millor 6c de Montserrat, la via 59 (***). El Llopart la fa per segona vegada, i té una espina clavada d'un altre dia, i incomprenssiblement torna a caure justament sota la cadena !!!! Serà borinot.

Jo li faig una ullada, i només veure.la deixo estar l'encadenament del 6b per probar aquest 6c. Faig una primer pegue força bó - realment molt bo - on només haig de descansar 3 vegades en tota la via. Li veig realment el color, puc aguantar-la i tota la via en si es sensillament genial. Pero per si de cas deixare descansar una mica el cos per fer el segon pegue.

Al cap d'una hora i després d'haver-me refredeat fins a la mèdula li faig un segon pegue, i aguanto la via fins la penúltima xapa i alla caic perque les forces ja no m'aguanten. Estic totalment esgotat. Tot i aixins descanso tranquilalment i acabo treien la via amb un parell de descansos més.

Sensillament el millor 6c de Montserrat, potser per ser el segon que probo i el primer que puc muntar-lo sense problemes.