elMeu blog

Arbolí i Calders, antagonisme en estat pur

El dissabte varem fer una visita al nostre estimat Arbolí. Poble que ens va veure néixer com escaladors, i morir per alguns - no literalment es clar.

Cansats de tanta repetició i amb ganes de provar quelcom de nou, en Llopart, en Paco, en Jordi i un servidor fèiem camí aquest dissabte cap al sector del Dard, a Arbolí. Segons un company de terres siuranenques allà ens esperaven uns magnífics 6bs. A l'imaginari col.lectiu això es traduïa en vies força rectes, amb una mica de desplom, bons cantus i llargues com un dia sense pa.

A l'esquerra, es percep la fisura per on camina un dels 6as del sector

Però a vegades els somnis no es fan realitat i menys en termes tan tangibles com la composició morfològica de la roca, en aquest cas ens varem trobar placa tombada i mini regletilles, pero com a mínim amb el tema de la llargada i estavem d'acord.

El Llopart al pany de paret del Dard

• Ford Mercury V+, via força lletge pero que ens pot servir per començar a tastar el rotllo general, placa i regletes per un tubu
• Aleluyah 6b, més del mateix, tot i que en aquest cas la via ens regala un inici una mica bloquero
• 6b+ (*) Potser una de les millors vies del sector, al inici té un pas d'equilibri força interessant i al final finalment la paret es posa vertical.
• 6a+ (*) Via que camina per un fisura inhumana, força interessant des del punt de vista tècnic. En Jordi fa una demostració de la seva experiència al Yosemite.
• 6b (**) La millor via del sector, no perque l'encadeni a vista/flash, si no perque per a mi es la mes dura en tots els sentits, exigent i la més vertical de totes.

Cansats de tanta placa i amb ganes de provar alguna cosa amb una mica més de grau al migdia ens movem cap al sector de Can Simiru, que queda justament al voltant de Can Mansa. Vies encar més llargues, rectes o amb una mica de desplom i amb cantus força més agraïts.

En Llopart i el Paco es barallen respectivament amb un 6c+ i un 6b, i pel que comenten no n'acaben de sortir del tot satisfets. Tots dos s'apropen on el Jordi i jo estem provant el projecte del dia, L'Esperó 6c (**).

Bona via, amb unes primeres tres xapes força fàcils per després entrar en un tram de tres o quatre moviments força exigents, per finalment trobar-te amb el pas mes delicat a uns tres quarts de la via. On unes petites regletes ens ajudaran a poder arribar al cantu per xapar. Les següents 2 xapes fins a reunió es tornen un assumpte sense importancia.

El Llopart l'encadena a Flash - si ja t'ho deia que passessis de les regletilles i cerquessis el canto lateral - , el Jordi l'encadena al segon pegue i un servidor torna a fracassar, al segon pegue caic al pas clau de la via. Creia que aquest seria el primer 6c que cauria, però no ha pogut ser.

El llopart s'endú Espero 6c a Flaish

Amb un sabor mitjanament dolç i amb una conversa que pivota de forma descontrolada al voltant de les furgonetes enfilem cap el Penedès.

Diumenge, i després del descans pertinent a casa la família a Riudebitlles, havia quedat amb en Sergi per fer una visita a l'escola de Calders. El Sergi havia estat el dia anterior a l'Agulla del Senglar amb en Yascu, i els 4 pegues a un 7b l'havien deixat tocat.

De Calders, n'havia sentit a dir que era el petit Rodellar del Bages, que el desplom i el cantu eren la tònica general i que s'havien d'apretar les dents. I santa raó tenen.

En Sergi es mira amb cara de pocs amics un 7c de la part esquerra de Calders

Despres d'encadenar els dos 6a a vista per escalfar, vaig fotre'm una ostia moral contra un 6c/c+ anomenat Panxacontent, no podia moure'm de la paret. La jornada podriem dir que va ser una cura d'humilitat total.