Cal seguir lluitant …
February 18, 2008 – 1:07 amDe la mateixa manera que al Pagès no li faràs collir el blat si no l'ha sembrat, no vulguis recollir els fruits del teu treball sense deixar-t'hi la pell. En el mon de l'escalda esportiva ningú no et regala res i només la lluita constant del dia dia, la coneixença dels nous límits i la capacitat d'aguantar les sotragades psicològiques són i seran les teves companyes al dia dia.
Cap de setmana de metres, i metres durs. Durs físicament parlant - molta via de 6c - i durs psicologicament - no s'ha encadenat res.
Sort que sempre ens quedaràn els companys d'escalada. El Sergi s'endú Solo para ella, un 7b+ de 38 metres al quart intent, i el Llopart El problema de la gula 6c al segon toque.

El Sergi baixant de la inhumana via de 38 metres, desplom ?
Jo faig metres i metres amb el 6b mes dur que m'he trobat fins ara, No em toquis el pitu que m'irritu (**), un 6b de 25 metres amb un desplom final molt i molt dur. El deixo amb una sola caiguda però no l'encadeno despres de tres pegues. El dia no aportarà gaires alegries - amb dos 6a+ que no encadeno - i serà millor fer via cap a Siurana a fer un bon àpat.
El diumenge fem camí cap a Can Simiru a Arbolí, tan en Sergi com jo tenim feines pendents.
Vista de Can Simiru part dreta, al centre on hi ha la corda es pot veure la via Allegro man on troppo
No serà un gran matí, ni ell ni jo fem cap encadenament. El fred sens posa als ossos i ens gela els dits de les mans. Tot i això la lluita ha sigut constant i quasi homicida. Faig 3 pegues al 6c per exel.lència, l'Esperó. I amb aquest ja en van 5, i en cap d'ell l'he aconseguit encadenar.
Cansat i despres d'un ultim pegue decideixo canviar de via, i em poso a treballar amb Allegro ma non troppo (***), el que de moment és per a mi el millor 6c que provat a la meva vida. Menys dur que el seu germà de pany de paret - l'Esperó - però amb passos més llargs i amb més canto. Li faig dos pegues i no l'encadeno, pero com diu el Sergi deixo dos 6c a punta de caramel.
En Sergi tampoc no té més sort que jo i després de fer-li 5 pegues a la via Alambrado sea dios 7b+ no el pot treure, tot i que tots els passos li surten a la perfecció. Pel que sembla una via de poc mes de 20 metres catalogada amb 7b+ ha de ser molt intensa.
En definitiva nois i noies, en aquesta vida ningú no et regala res, i tot i que potser aquest cap de setmana no s'ha encadenat res. La lluita i la constància donaran més aviat que tard els fruits que tots desitgem, la felicitat !
2 Responses to “Cal seguir lluitant …”
Ei bou,
des del teu comentari he trobat la teva pàgina..mola!!!!
hehhe…veig que sou fanàtics d’Arbolí i Montral…rellegint el post veig moltes d eles vies també “d’aquella època”..la SOLO pARA ELLA és d’un bon amic, el DANI FERRER…una BONA COMBINACIÓ..la ALAMBRADO i abans de la reunió es pot passar a la SOLO PARA ELLA…la ALAMBRADO és u 7b+, i pilles 15 mts del final de la SOLO…queda un vion encara més guapo!!!
Salut i a tibar fan`patics..gracies per llegir CELIAVERN…
By TRanki on Mar 5, 2008
Eps merci per la teva visita
Escolta tu et deus referir a les dues vies Alamut i Solo para ella, dos 7b+ de molta pila pel que comenta el Sergi , perque d’aqui a que les pugui provar pot passar un bon temps.
Per cert m’agradaria passar el teu escrit de St. Benet a un company de Torrelavit que segur que tremolarà de felicitat al sentir aquestes experiències, no problem ?
Salut company
By pfreixes on Mar 5, 2008