elMeu blog

La caiguda dels irreductibles, El professor.

Fins i tot els murs més alts acaben caient. Sort que la inesgotable fam d'èxit ens ajuda a cercar parets més altes per poder seguir vibrant.

Molts dies portava sense visitar les parets del Vermell del Xincarró, sector 45 Aniversari. Uns cinc mesos on els oficis d'un sevidor en el mon de l'escalada, per sort, han evolucionat. Era aquí on ara no fara un any en Salva m'ajudava a superar els primers obstables amb la paret Montserratina, on a base de crits i molta paciència esmicolava molt a poc a poc els primers graus de l'escalada.

El 45 Aniversari era aquella via que tothom utilitzava per escalfar, deient que et posava a to, que era molt atlètica i amb passos molt llargs. Era un 6b amb tots els ets i uts. El Salva sempre l'utilizava com a entrant dels seus grandiosos projectes, i jo m'el mirava amb respecte i humilitat.

Va ser si no recordo malament una d'aquelles tardes de llum infinita, de retrovament amb l'Oriol que el vaig provar per primer cop. Faltaven dos dies per marxar a escalar a Italia i volia provar les meves forces. El vaig trobar molt dur. Duríssim pero impresionanment bo.

Va ser una sencació molt extranya, començava a provar vies que per a mi estaven fora del meu abast però m'atreien de forma misteriosa. No el vaig encadenar pero vaig fer-me la promesa que més aviat que tard l'acabaria encadenant, seria com intentar doctorarme amb el grau 6b.

Des de llavors ha plogut molt, tan que he perdut el compte dels 6b que he encadenat. Pero per questions i atzars de la vida no l'havia tornat a provar fins a aquest dissabte. On acompanyat de la ja habitual companyia del Sergi i de la inmensa fraternitat que desprenen en Juan Ramon i la Laura, aconseguia per fi encadenar-lo.

Ha caigut un dels irreductibles, ara el mite es converteix en llegenda.

Heu provat la via anomenada Alta Mar 6c+ ? Quina gran via, certament del millor que m'ha passat ultimament. Són vint i cinc metres de pila Montserratina, quin gran substitut que he trobat.