elMeu blog

Dijous gelidenc

Feia dies que no visitava l'escola de Gelida, l'orientació sud de les seves parets no donen molt de joc en un Agost caloros. En Jordi però, ens avisa que a la Riba cau aigua i que potser seria bo fer canvi de plans. En Llopart i jo mateix decidim que potser avui seria un bon dia per visitar Gelida.

A les 4 de la tarda tots tres ens trobem sota el sol abrasador que cau a la paret de la part central de la Font Freda. Fem recompte de les reserves d'aigua i arribem a la conclusió que avui serà un dia dur, molt dur hidràticament parlant.

Seguint les ressenyes den Groinket fem les vies 10, 11, 12, 13, 15, i 16.

Per començar a escalfar i treure la mandra dels braços despres de tres setmanes de vacances, en Jordi i en Llopart decideixen que no hi ha res millor que barallar-se amb la via 16 (*) un 5+ o 6a - segons les fonts - que per començar s'hem posa travesser. Quan els braços ja s'assemblen a dues botifarres m'acabo penjant d'una cinta.

Gelida sempre ha sigut un lloc certament complicat per a mi, es una escalada molt física i on moltes vegades em costa molt posar els peus.

Per seguir amb la mateixa tònica en Jordi i jo mateix provem la via 15 (*), un 6a+ dur i amb una línia una mica exposada. En Jordi l'encadena sense cap tipus de problema. En el meu cas faig una recreació d'una lluita de David i Goliat, després de mitja hora llarga l'encadeno amb més pena que gloria. Baixo esgotat però feliç per encadenar el meu primer 6a+ a Gelida.

En Llopart ens recomana un 6b molt fàcil, la via 13 (**). Una via tapiera amb un final de placa preciós. Tots tres la traiem sense molts problemes. El meu primer 6b a flash a Gelida.

En Jordi i el Llopart han posat els seus ulls des d'un bon principi a la via 10, 6c o 6c+ segons com se la miri. Té un pas realment cabró al mig de la via, amb un bombo que cal passar amb quatre moviments clars i decidits. En Jordi la treu al segon pegue amb una facilitat insultant, en Llopart cau irracionalment després de fer el més dificil. Jo no passo del pas clau.

Il.lusionat amb els encadenaments del dia faig una prova a la via 12, un 6c recomanat per en Llopart. Via menys bloquera i mes de continuïtat que les seves veïnes. Tot i treure el pas de regletes amb força facilitat la part del bombo desplomat es resisteix, despres de 4 o 5 proves per superar aquest pas desisteix-ho i plego esgotat.

En Llopart per acabar de tancar la jornada fa un pegue de segon a la via 11, on cal emportar-se un entrepà per a fer les excursions entre xapa i xapa.

A dos de nou, quan el sol ja baixa i la gana apreta fem camí cap als cotxes. Bon dia, bones escalades i molta calor.